La història de Mas Graells

Mas Graells és una empresa familiar del sector agroalimentari d'origen mediterrani. Va néixer a la població de Sant Jaume Sesoliveres, al bell mig de la Catalunya prelitoral. Un indret amb poc més de 200 habitants que preserva la influència de les tècniques de conreu mil·lenàries. Secrets que han passat de generació en generació des del segle XI i que avui arriben a les nostres taules gràcies a projectes com el dels olis i vins de Mas Graells. 

La família Ferré (propietaris de les terres i el Mas) es dedica, principalment, a dos tipus de conreu: les oliveres i les vinyes. Tot i que també tenen altres cultius típics de la zona com per exemple les ametlles, els préssecs, els albercocs, les nous o les verdures d'horta. Si parlem d'història, cal dir que a la finca de Mas Graells també han collit cireres, llimones, kiwis, pomes, peres, codonys i molts altres conreus que han ajudat a superar els mals moments. Però com diu la dita "roda món i torna al born".

I és per això que avui, Mas Graells, segueix amb el conreu que dona nom a l'indret que l'ha vist néixer, les oliveres de Sant Jaume Sesoliveres.  

Aquesta història, però, va tenir un important revés ara fa unes dècades; més concretament a principis de l’any 1958. Una glaçada inesperada va deixar tot el sud d'Europa submergit en una escorça de gel, que va portar temperatures de -8 i - 10 graus (segons els registres històrics acreditats de la zona). Les oliveres i conreus, que ja havien despertat a causa de les altes temperatures dels mesos anteriors, van perdre els seus brots i van acabar morint. A més a més, la gelada va endurir la terra i va fer que fos impenetrable pels animals que l'havien de treballar. Els que la van viure, expliquen com, fins i tot, va congelar el vi que tenien guardat per passar l'any. Una desgràcia que no va deixar indiferent a ningú, un contratemps que només trobava consol en les històries de glaçades anteriors que s'havien superat; com la de 1891, anomenada "la petita edat de gel". 

Així doncs, els últims 140 anys n'hem rebut de tots colors. Hem tingut èpoques molt dolces i moments molt amargs. I potser és per això que no podem presumir d'oliveres mil·lenàries... però aquí seguim, creient que les coses no passen per casualitat i abraçant la terra que ens ha fet arribar fins on som avui. 

El cognom Ferré apareix per primera vegada als registres de la família ara fa uns 200 anys. El primer a dur aquest cognom va ser en Ton Ferré; de qui, per desgràcia, no tenim gaire informació. Però el que si sabem és que les famílies es fan amb la unió, i la nostra està marcada per l’arribada de la Maria Torrent. Vinguda dels Pallars Jussà i Sobirà, la pirinenca va aterrar a Sant Jaume Sesoliveres a principis del segle passat per casar-se amb l’hereu de la família Ferré.

La Maria va ser d’aquelles persones que deixen marca per allà on passen. Lluitadora i tenaç, va ser la mare del futur hereu de Mas Graells; en Joan Ferré Torrent, conegut per tots nosaltres com a “l’avi Joan”. Gràcies a ell, la família Ferré va apostar per potenciar l’agricultura i deixar de costat el que fins ara havia sigut una font d’ingressos molt important: el transport de mercaderies amb carros tibats per mules i egües.

Així doncs, podem dir que l’empenta i la perseverança de l’avi Joan és el que ens ha acabat portant fins aquí. I, sobretot, és el que avui considerem casa nostra.

La família Ferré